HOQUEI
L'hoquei és una família d'esports en la qual dos equips competeixen per a dur una pilota dura o un disc de cautxú a la porteria contrària per a anotar, tenen l'ajuda d'un pal llarg anomenat "stick". La principal versió d'hoquei en una determinada regió sol ser coneguda simplement com hoquei, aclarint-se explícitament la versió en cas contrari. Existeixen quatre modalitats principals d'hoquei: sobre patins, sobre patins en línia, sobre herba i sobre gel.
Hoquei patins:
És jugat en pavellons poliesportius o pistes de parquet, amb patins tradicionals (anomenats de quatre rodes) i és la forma més popular en països del sud d'Europa (com Espanya, Portugal i Itàlia) i certs països de Sudamérica, especialment Brasil, Argentina i Xile. En Itàlia està desenvolupat especialment en la regió Nord, sobretot en Trentino-Alt Adigio, Véneto i Lombardía. En Espanya està desenvolupat sobretot en la zona de Catalunya sent tots els integrants de la selecció nacional espanyola d'origen català i la majoria dels equips de primera divisió situats a Catalunya. Els pals d'hoquei sobre patins tenen una forma de "L" corba, i el seu llarg amidat per costat exterior de la seva curvatura és d'un mínim de 90 cm. i d'un màxim de 115 cm. A més els "estics" han de poder passar per un cercle de 5 cm. de diàmetre i no poden sobrepassar els 600 g. de pes. Es juga amb patins tradicionals en pistes d'uns 20x40 m., pel que els gols no són freqüents. L'hoquei posseïx una gran qualitat de moviment continu que permet fer aquest esport més fàcil i complet.
Hoquei patins en linia:
Jugat en camps coberts de superfície dura amb la varietat de patins esmentada, utilitzant un disc de plàstic de 2.5 cm. de grossor i 10 de diàmetre, i d'uns 100 grams de pes, anomenat puck/disc. Un gol s'obté quan el puck/disc entra en una de les porteries situades en els extrems oposats de la pista defensades per porters amb equipament especial. Els jugadors (5 per equip, incloent al porter) poden controlar el puck/disc usant un pal llarg amb una làmina corbada en un extrem, anomenat "stick". Els jugadors poden també tornar a dirigir o copejar el puck/disc amb el peu amb un patí (però no ficar gol amb el patí estalvi en pròpia meta) o jugar el puck/disc amb la mà (sense agarrar-lo). Es juguen dos temps la durada dels quals depèn del reglament de la competició, però que oscil·len entorn dels 20-25 minuts. Cada equip té dret a un temps mort d'un minut per cadascun dels dos períodes de joc.
Hoquei herba:
El mateix es juga sobre herba natural o artificial (gespa sintètica amb aigua o sorra) sense patins de cap tipus, amb un pal (conegut com estic), el qual posseïx una cara plana i una corba, amb una pilota de plàstic gairebé massís aproximadament de la grandària d'una pilota de beisbol. Aquesta pilota és comunament anomenada "bocha". Els equips estan formats per 11 jugadors, incloent a un jugador que haurà de col·locar-se un casc de protecció i se li anomenara porter (arquero) A més, del casc obligatori, pot vestir un equip de protecció. El control del partit és realitzat per dos àrbitres en forma conjunta, els quals tenen en el seu poder 3 tipus de targetes de sanció: verd, groga i vermella. La verd sol utilitzar-se principalment com un advertiment. La groga obliga al jugador amonestat a sortir del camp de joc per un temps determinat per l'àrbitre que ho sancioni, que pot ser d'entre 5 minuts i el que quedés de temps de partit. Aquest jugador, mentre estigui amonestat, no pot parlar-los als àrbitres ni als altres jugadors. La targeta groga s'utilitza quan un jugador que ja tingués verd reiterés la comissió de la falta que li va causar la seva primera amonestació, o bé, quan, no tenint-la, cometés una falta greu, però no prou com per a merèixer una targeta vermella, la qual l'expulsaria (com per exemple colpejar a l'àrbitre o a un jugador contrari). El camp té un llarg de 100 iardes i un ample de 60 iardes. El llarg del camp està dividit en 4 cambres. En les zones extrem es troben les àrees de cada equip, que tenen forma de semicercle amb un ràdio aproximat de 14 metres. A més existeix una zona marcada amb una línia discontínua a 5 iardes fora de l'àrea. Quan existeix una falta en atac en aquesta zona (entre línia discontínua i àrea), tots els jugadors tant atacants com defensors han de situar-se a almenys 5 iardes de la zona d'execució de la falta. Fora d'aquesta zona solament l'equip defensor haurà de situar-se a almenys 5 iardes de distància. Les faltes intencionales dintre de l'àrea i les faltes que eviten directament un gol, seran sancionades amb un penal (Penalty Stroke). Les faltes dintre de l'àrea no intencionales i les faltes intencionales dintre de la zona de 25 iardes (cambres extremes) seran sancionades amb un corner curt (Penalty Corner). En aquesta jugada participen 5 jugadors de l'equip defensor, i els jugadors necessaris de l'equip atacant. Mentre que la cara plana del pal s'utilitza per a poder detenir, passar i copejar la pilota, la utilització de la cara corba del pal està prohibida. L'estic es duu amb la mà esquerra en l'extrem, i la mà dreta en el mig (per a sostenir el pal). La seva tàctica s'assembla a la del futbol, tret que aquí no existeix l'of-side. Perquè un gol sigui vàlid un davanter ha de copejar la pilota dintre de l'àrea (semicercle). La durada del partit és de dos temps de 35 minuts cadascun, controlats per compte regressiu, de manera que quan fos necessari, es pot detenir. Aquesta és altra diferència amb el futbol, esport en el qual el temps segueix corrent si hi ha, per exemple, una lesió. A més, en l'hoquei sobre gespa es poden realitzar tants canvis de jugadors com siguin necessaris, podent un mateix jugador sortir i reingresar. Quan el temps està detingut, només poden sortir jugadors, però no poden ingressar qui els reemplacin. Per altra banda, el penal i el corner curt són les úniques jugades que no es detenen quan conclou el temps de joc. És a dir, encara amb el temps complert, el partit no acaba fins que no s'efectuï el tir de penal, o si fos un corner curt, fins que hagi gol, la bola surti de les cinc iardes que envolten l'àrea, surti dues vegades de l'àrea o es produeixi un nou corner curt (que s'haurà de jugar a iguals condicions que l'anterior). Els jugadors que no realitzen el servei han de mantenir-se cinc iardes per davant o per darrere de la "bocha", i el qual realitza el servei no pot tocar dues vegades seguides la pilota. L'hoquei sobre gespa és una disciplina olímpica. Actualment el campió mundial i olímpic és Alemanya, qui també és primer en el rànquing mundial de països. A més en l'hoquei d'herba hi ha diferents tipus d'estics, que uns són més amples que uns altres ja que s'utilitzen per a diferents posicions com és la de porter, el qual té l'estic més ample, d'aquí va el defensa, el qual té el segon pal més ample, després del mitjà i d'aquí al davanter.
Hoquei patins:
És jugat en pavellons poliesportius o pistes de parquet, amb patins tradicionals (anomenats de quatre rodes) i és la forma més popular en països del sud d'Europa (com Espanya, Portugal i Itàlia) i certs països de Sudamérica, especialment Brasil, Argentina i Xile. En Itàlia està desenvolupat especialment en la regió Nord, sobretot en Trentino-Alt Adigio, Véneto i Lombardía. En Espanya està desenvolupat sobretot en la zona de Catalunya sent tots els integrants de la selecció nacional espanyola d'origen català i la majoria dels equips de primera divisió situats a Catalunya. Els pals d'hoquei sobre patins tenen una forma de "L" corba, i el seu llarg amidat per costat exterior de la seva curvatura és d'un mínim de 90 cm. i d'un màxim de 115 cm. A més els "estics" han de poder passar per un cercle de 5 cm. de diàmetre i no poden sobrepassar els 600 g. de pes. Es juga amb patins tradicionals en pistes d'uns 20x40 m., pel que els gols no són freqüents. L'hoquei posseïx una gran qualitat de moviment continu que permet fer aquest esport més fàcil i complet.
Hoquei patins en linia:
Jugat en camps coberts de superfície dura amb la varietat de patins esmentada, utilitzant un disc de plàstic de 2.5 cm. de grossor i 10 de diàmetre, i d'uns 100 grams de pes, anomenat puck/disc. Un gol s'obté quan el puck/disc entra en una de les porteries situades en els extrems oposats de la pista defensades per porters amb equipament especial. Els jugadors (5 per equip, incloent al porter) poden controlar el puck/disc usant un pal llarg amb una làmina corbada en un extrem, anomenat "stick". Els jugadors poden també tornar a dirigir o copejar el puck/disc amb el peu amb un patí (però no ficar gol amb el patí estalvi en pròpia meta) o jugar el puck/disc amb la mà (sense agarrar-lo). Es juguen dos temps la durada dels quals depèn del reglament de la competició, però que oscil·len entorn dels 20-25 minuts. Cada equip té dret a un temps mort d'un minut per cadascun dels dos períodes de joc.
Hoquei herba:
El mateix es juga sobre herba natural o artificial (gespa sintètica amb aigua o sorra) sense patins de cap tipus, amb un pal (conegut com estic), el qual posseïx una cara plana i una corba, amb una pilota de plàstic gairebé massís aproximadament de la grandària d'una pilota de beisbol. Aquesta pilota és comunament anomenada "bocha". Els equips estan formats per 11 jugadors, incloent a un jugador que haurà de col·locar-se un casc de protecció i se li anomenara porter (arquero) A més, del casc obligatori, pot vestir un equip de protecció. El control del partit és realitzat per dos àrbitres en forma conjunta, els quals tenen en el seu poder 3 tipus de targetes de sanció: verd, groga i vermella. La verd sol utilitzar-se principalment com un advertiment. La groga obliga al jugador amonestat a sortir del camp de joc per un temps determinat per l'àrbitre que ho sancioni, que pot ser d'entre 5 minuts i el que quedés de temps de partit. Aquest jugador, mentre estigui amonestat, no pot parlar-los als àrbitres ni als altres jugadors. La targeta groga s'utilitza quan un jugador que ja tingués verd reiterés la comissió de la falta que li va causar la seva primera amonestació, o bé, quan, no tenint-la, cometés una falta greu, però no prou com per a merèixer una targeta vermella, la qual l'expulsaria (com per exemple colpejar a l'àrbitre o a un jugador contrari). El camp té un llarg de 100 iardes i un ample de 60 iardes. El llarg del camp està dividit en 4 cambres. En les zones extrem es troben les àrees de cada equip, que tenen forma de semicercle amb un ràdio aproximat de 14 metres. A més existeix una zona marcada amb una línia discontínua a 5 iardes fora de l'àrea. Quan existeix una falta en atac en aquesta zona (entre línia discontínua i àrea), tots els jugadors tant atacants com defensors han de situar-se a almenys 5 iardes de la zona d'execució de la falta. Fora d'aquesta zona solament l'equip defensor haurà de situar-se a almenys 5 iardes de distància. Les faltes intencionales dintre de l'àrea i les faltes que eviten directament un gol, seran sancionades amb un penal (Penalty Stroke). Les faltes dintre de l'àrea no intencionales i les faltes intencionales dintre de la zona de 25 iardes (cambres extremes) seran sancionades amb un corner curt (Penalty Corner). En aquesta jugada participen 5 jugadors de l'equip defensor, i els jugadors necessaris de l'equip atacant. Mentre que la cara plana del pal s'utilitza per a poder detenir, passar i copejar la pilota, la utilització de la cara corba del pal està prohibida. L'estic es duu amb la mà esquerra en l'extrem, i la mà dreta en el mig (per a sostenir el pal). La seva tàctica s'assembla a la del futbol, tret que aquí no existeix l'of-side. Perquè un gol sigui vàlid un davanter ha de copejar la pilota dintre de l'àrea (semicercle). La durada del partit és de dos temps de 35 minuts cadascun, controlats per compte regressiu, de manera que quan fos necessari, es pot detenir. Aquesta és altra diferència amb el futbol, esport en el qual el temps segueix corrent si hi ha, per exemple, una lesió. A més, en l'hoquei sobre gespa es poden realitzar tants canvis de jugadors com siguin necessaris, podent un mateix jugador sortir i reingresar. Quan el temps està detingut, només poden sortir jugadors, però no poden ingressar qui els reemplacin. Per altra banda, el penal i el corner curt són les úniques jugades que no es detenen quan conclou el temps de joc. És a dir, encara amb el temps complert, el partit no acaba fins que no s'efectuï el tir de penal, o si fos un corner curt, fins que hagi gol, la bola surti de les cinc iardes que envolten l'àrea, surti dues vegades de l'àrea o es produeixi un nou corner curt (que s'haurà de jugar a iguals condicions que l'anterior). Els jugadors que no realitzen el servei han de mantenir-se cinc iardes per davant o per darrere de la "bocha", i el qual realitza el servei no pot tocar dues vegades seguides la pilota. L'hoquei sobre gespa és una disciplina olímpica. Actualment el campió mundial i olímpic és Alemanya, qui també és primer en el rànquing mundial de països. A més en l'hoquei d'herba hi ha diferents tipus d'estics, que uns són més amples que uns altres ja que s'utilitzen per a diferents posicions com és la de porter, el qual té l'estic més ample, d'aquí va el defensa, el qual té el segon pal més ample, després del mitjà i d'aquí al davanter.
Hoquei sobre gel:
Jugat sobre l'anomenat terreny (el gel) amb un disc de cautxú dur (anomenat "puck") amb l'ajuda de patins amb fulles per al gel. Els jugadors poden controlar el disc usant un bastó llarg amb una làmina corbada en un extrem (Estic), podent copejar el puck amb el peu, excepte per a ficar gol. Si el puck està en l'aire, els jugadors poden tocar el disc amb la mà oberta per a situar-la en el sòl. Normalment es juga amb un porter i cinc jugadors de camp: dos defensors (defenseman), dos ràfecs (right wing i left wing), i un central (center). El porter utilitza equip protector especial i es col·loca enfront de la xarxa, estant-li permès immobilitzar el disc amb les seves mans, bastó, o el cos. Donada la intensitat d'aquest esport, es permeten la substitució de jugadors contínuament durant el joc. Al ser un esport de molt contacte físic, on se succeïxen els xocs entre jugadors (hits o bodi checks), s'ha guanyat la reputació de violent entre el públic en general. Les baralles (fightings) només estan permeses en la NHL: quan dos jugadors decideixen voluntàriament barallar-se, llancen els guants al sòl i els àrbitres actuen de jutges de boxa, detenint la baralla quan un dels dos involucrats toca el gel amb un genoll o quan els àrbitres ho estimin oportú. L'hoquei sobre gel modern ho van inventar en 1853 o en 1860 els soldats anglesos destinats a Canadà. Les regles les van establir els estudiants de la McGill University, en Montreal, Quebec, en 1879, i per a finals de la dècada de 1880 havia ja establerts a Canadà diversos equips o clubs i lligues. Es creu que aquest esport es va jugar per primera vegada en Estats Units en 1893. Al començament del segle XX el joc s'havia estès a Europa. Avui l'hoquei sobre gel es practica en més de 30 països, sobretot en Estats Units, Escandinàvia i l'antiga URSS. És l'esport nacional de Canadà. Joc ple d'accions de gran duresa, l'hoquei sobre gel està considerat com un dels esports més ràpids. Es juga sobre gel natural o artificial en una pista amb unes dimensions estàndard de 61 m per 25,5 m amb els angles rematats. La pista està envoltada per una tanca d'uns 1,22 m d'alt. Dues porteries de 1,22 m d'alt per 1,83 m d'ample estan situades en els extrems de la pista a no més de 4,57 m dels límits de la mateixa. La zona de joc està dividida per dues línies blaves en tres àrees iguals. Una línia vermella divideix la pista per la meitat. La zona més propera a la porteria d'un equip és la zona de defensa, la zona central es diu zona neutral i la zona més allunyada de la porteria és la zona d'atac. La pista té cinc cercles d'enfrontament, cadascun amb un ràdio de 4,6 m, un en el centre i dos en cada zona de defensa.
Jugat sobre l'anomenat terreny (el gel) amb un disc de cautxú dur (anomenat "puck") amb l'ajuda de patins amb fulles per al gel. Els jugadors poden controlar el disc usant un bastó llarg amb una làmina corbada en un extrem (Estic), podent copejar el puck amb el peu, excepte per a ficar gol. Si el puck està en l'aire, els jugadors poden tocar el disc amb la mà oberta per a situar-la en el sòl. Normalment es juga amb un porter i cinc jugadors de camp: dos defensors (defenseman), dos ràfecs (right wing i left wing), i un central (center). El porter utilitza equip protector especial i es col·loca enfront de la xarxa, estant-li permès immobilitzar el disc amb les seves mans, bastó, o el cos. Donada la intensitat d'aquest esport, es permeten la substitució de jugadors contínuament durant el joc. Al ser un esport de molt contacte físic, on se succeïxen els xocs entre jugadors (hits o bodi checks), s'ha guanyat la reputació de violent entre el públic en general. Les baralles (fightings) només estan permeses en la NHL: quan dos jugadors decideixen voluntàriament barallar-se, llancen els guants al sòl i els àrbitres actuen de jutges de boxa, detenint la baralla quan un dels dos involucrats toca el gel amb un genoll o quan els àrbitres ho estimin oportú. L'hoquei sobre gel modern ho van inventar en 1853 o en 1860 els soldats anglesos destinats a Canadà. Les regles les van establir els estudiants de la McGill University, en Montreal, Quebec, en 1879, i per a finals de la dècada de 1880 havia ja establerts a Canadà diversos equips o clubs i lligues. Es creu que aquest esport es va jugar per primera vegada en Estats Units en 1893. Al començament del segle XX el joc s'havia estès a Europa. Avui l'hoquei sobre gel es practica en més de 30 països, sobretot en Estats Units, Escandinàvia i l'antiga URSS. És l'esport nacional de Canadà. Joc ple d'accions de gran duresa, l'hoquei sobre gel està considerat com un dels esports més ràpids. Es juga sobre gel natural o artificial en una pista amb unes dimensions estàndard de 61 m per 25,5 m amb els angles rematats. La pista està envoltada per una tanca d'uns 1,22 m d'alt. Dues porteries de 1,22 m d'alt per 1,83 m d'ample estan situades en els extrems de la pista a no més de 4,57 m dels límits de la mateixa. La zona de joc està dividida per dues línies blaves en tres àrees iguals. Una línia vermella divideix la pista per la meitat. La zona més propera a la porteria d'un equip és la zona de defensa, la zona central es diu zona neutral i la zona més allunyada de la porteria és la zona d'atac. La pista té cinc cercles d'enfrontament, cadascun amb un ràdio de 4,6 m, un en el centre i dos en cada zona de defensa.
Un jugador molt destacat de l'esport:
Mike Modano:
Mike Modano és un gran jugador de la NHL, que és la lliga oficial d'America de hoquei sobre gel. Mike Modano, és un gran jugador del equip de Dallas, tot i que ara mateix no està en els seus millors moments de la carrera, per la seva edad, segueixen sent un jugador estimat per l'afició del seu club.
Va neixer al 1970 a Livonia, Michigan. Es tracta del maxim golejador i anotador de tota la historia de entre els jugadors de la NHL nascuts a America.
Amb 18 anys, ja va ser seleccionat, per a jugar a un equip professional de la NHL, va debutar amb el Minnesota al ser elegit al draft.
Ha dut a terme una gran historia, i és un gran jugador que sempre quedarà recordat en les estadístiques de la NHL.
(Degut a que no es un esport molt conegut aquí, la dificultat de trobar mes informacio es mes alta i tota l'informació trobada es angles, i els problemes per a traduirla)
Records:
També he visitat la seva web: www.mikemodano.com
____________________________________________________________________
Va neixer al 1970 a Livonia, Michigan. Es tracta del maxim golejador i anotador de tota la historia de entre els jugadors de la NHL nascuts a America.
Amb 18 anys, ja va ser seleccionat, per a jugar a un equip professional de la NHL, va debutar amb el Minnesota al ser elegit al draft.
Ha dut a terme una gran historia, i és un gran jugador que sempre quedarà recordat en les estadístiques de la NHL.
(Degut a que no es un esport molt conegut aquí, la dificultat de trobar mes informacio es mes alta i tota l'informació trobada es angles, i els problemes per a traduirla)
Records:
- Minnesota North Stars/Dallas Stars franchise record for career games played (1320)
- Minnesota North Stars/Dallas Stars franchise record for career goals (528)
- Minnesota North Stars/Dallas Stars franchise record for career assists (755)
- Minnesota North Stars/Dallas Stars franchise record for career points (1283)
- Minnesota North Stars/Dallas Stars franchise record for career playoff games (174)
- Minnesota North Stars/Dallas Stars franchise record for career playoff goals (58)
- Minnesota North Stars/Dallas Stars franchise record for career playoff assists (87)
- Minnesota North Stars/Dallas Stars franchise record for career playoff points (145)
- National Hockey League record for most goals scored by an American-born player (528)
- National Hockey League record for most points by an American-born player (1283)
- National Hockey League record for most points by an American-born player in the playoffs (145)
Played for the United States in:
- 1988 World Junior Championships
- 1989 World Junior Championships
- 1990 IIHF World Championships
- 1991 World Cup of Hockey (Silver medal)
- 1993 World Championships
- 1996 World Cup of Hockey (Gold medal)
- 1998 Winter Olympics
- 2002 Winter Olympics (Silver medal)
- 2004 World Cup of Hockey
- 2005 World Championships
- 2006 Winter Olympics
També he visitat la seva web: www.mikemodano.com
____________________________________________________________________
very good
ResponderEliminar