RUGBY

RUGBY

Durant aquest trimeste, hem practicat dos esports, el hoquei i el beisbol, i d'aquests dos esports ja he realitzat el treball, estudian els orígens de l'esport, les mides del camp, les normes etc. I ara falta la part del rugby, però aquest no es tracta de l'explicació, sinó que un dia van venir dos jugadors del FC Barcelona de Rugby i vam anar al camp de gespa de futbol a practicar l'esport i a que ens l'ensenyesin. Aquí explicat tot el que vam fer aquell dia amb algunes fotografíes de l'esport:




Primer de tot, el que van fer es preguntar-nos si sabiem com es jugava, si sabiem les normes i si teniem alguna idea sobre aquest esport. Després d'això ens van acabar d'aclarir les idees sobre les normes bàsiques. Després de la teoria, vam pasar a la pràctica, així que ens vam dividir en dos grups (nois i noies) i cada grup individualment va practicar el desplaçament de la pilota.



Després d'estar fent uns quants exercicis i jocs de pase, aleshores vam fer un cercle gegant de tot el grup i aleshores ens va ensenyar exactament com eren els pases i els vam practicar en desplaçaments a mitja alçada en rotllana. Després d'això ja vam fer el primer partit o joc modificat de les regles basiques. Vam fer diverses variants i es tractava d'arribar a la zona contraria, en aquest cas es podien fer pases enrere i pases endavant, l'unic que no es podia fer era avançar amb la pilota a les mans, tampoc hi havien placatges.
Quan vam finalitzar això, ja vam fer algo mes semblant al joc complert, l'unic diferencia es que no hi havien placatges sino que era a tocar amb les dos mans i tampoc hi havia la possibilitat de pasarla endavant amb el peu, nomes enradera. Vam estar una bona estona així i ens era molt dificil atravessar les defenses oposades, però després que el monitor ens expliques algun truc, aleshores vam aconseguir-ho. Desprès d'això, ja quedava poc així que vam fer petits grups, i vam practicar el desplaçament amb el peu de la pilota a lo ample del camp. Finalment vam fer un petit exercici de placatge, que era basic però que ni molt menys tenia la agressivitat d'un placatge d'un partit profesional o amateur. Va ser un bon dia d'educació física. Va estar molt bé.



____________________________________________________________________

HOQUEI

HOQUEI

L'hoquei és una família d'esports en la qual dos equips competeixen per a dur una pilota dura o un disc de cautxú a la porteria contrària per a anotar, tenen l'ajuda d'un pal llarg anomenat "stick". La principal versió d'hoquei en una determinada regió sol ser coneguda simplement com hoquei, aclarint-se explícitament la versió en cas contrari. Existeixen quatre modalitats principals d'hoquei: sobre patins, sobre patins en línia, sobre herba i sobre gel.


Hoquei patins:

És jugat en pavellons poliesportius o pistes de parquet, amb patins tradicionals (anomenats de quatre rodes) i és la forma més popular en països del sud d'Europa (com Espanya, Portugal i Itàlia) i certs països de Sudamérica, especialment Brasil, Argentina i Xile. En Itàlia està desenvolupat especialment en la regió Nord, sobretot en Trentino-Alt Adigio, Véneto i Lombardía. En Espanya està desenvolupat sobretot en la zona de Catalunya sent tots els integrants de la selecció nacional espanyola d'origen català i la majoria dels equips de primera divisió situats a Catalunya. Els pals d'hoquei sobre patins tenen una forma de "L" corba, i el seu llarg amidat per costat exterior de la seva curvatura és d'un mínim de 90 cm. i d'un màxim de 115 cm. A més els "estics" han de poder passar per un cercle de 5 cm. de diàmetre i no poden sobrepassar els 600 g. de pes. Es juga amb patins tradicionals en pistes d'uns 20x40 m., pel que els gols no són freqüents. L'hoquei posseïx una gran qualitat de moviment continu que permet fer aquest esport més fàcil i complet.

Hoquei patins en linia:

Jugat en camps coberts de superfície dura amb la varietat de patins esmentada, utilitzant un disc de plàstic de 2.5 cm. de grossor i 10 de diàmetre, i d'uns 100 grams de pes, anomenat puck/disc. Un gol s'obté quan el puck/disc entra en una de les porteries situades en els extrems oposats de la pista defensades per porters amb equipament especial. Els jugadors (5 per equip, incloent al porter) poden controlar el puck/disc usant un pal llarg amb una làmina corbada en un extrem, anomenat "stick". Els jugadors poden també tornar a dirigir o copejar el puck/disc amb el peu amb un patí (però no ficar gol amb el patí estalvi en pròpia meta) o jugar el puck/disc amb la mà (sense agarrar-lo). Es juguen dos temps la durada dels quals depèn del reglament de la competició, però que oscil·len entorn dels 20-25 minuts. Cada equip té dret a un temps mort d'un minut per cadascun dels dos períodes de joc.

Hoquei herba:

El mateix es juga sobre herba natural o artificial (gespa sintètica amb aigua o sorra) sense patins de cap tipus, amb un pal (conegut com estic), el qual posseïx una cara plana i una corba, amb una pilota de plàstic gairebé massís aproximadament de la grandària d'una pilota de beisbol. Aquesta pilota és comunament anomenada "bocha". Els equips estan formats per 11 jugadors, incloent a un jugador que haurà de col·locar-se un casc de protecció i se li anomenara porter (arquero) A més, del casc obligatori, pot vestir un equip de protecció. El control del partit és realitzat per dos àrbitres en forma conjunta, els quals tenen en el seu poder 3 tipus de targetes de sanció: verd, groga i vermella. La verd sol utilitzar-se principalment com un advertiment. La groga obliga al jugador amonestat a sortir del camp de joc per un temps determinat per l'àrbitre que ho sancioni, que pot ser d'entre 5 minuts i el que quedés de temps de partit. Aquest jugador, mentre estigui amonestat, no pot parlar-los als àrbitres ni als altres jugadors. La targeta groga s'utilitza quan un jugador que ja tingués verd reiterés la comissió de la falta que li va causar la seva primera amonestació, o bé, quan, no tenint-la, cometés una falta greu, però no prou com per a merèixer una targeta vermella, la qual l'expulsaria (com per exemple colpejar a l'àrbitre o a un jugador contrari). El camp té un llarg de 100 iardes i un ample de 60 iardes. El llarg del camp està dividit en 4 cambres. En les zones extrem es troben les àrees de cada equip, que tenen forma de semicercle amb un ràdio aproximat de 14 metres. A més existeix una zona marcada amb una línia discontínua a 5 iardes fora de l'àrea. Quan existeix una falta en atac en aquesta zona (entre línia discontínua i àrea), tots els jugadors tant atacants com defensors han de situar-se a almenys 5 iardes de la zona d'execució de la falta. Fora d'aquesta zona solament l'equip defensor haurà de situar-se a almenys 5 iardes de distància. Les faltes intencionales dintre de l'àrea i les faltes que eviten directament un gol, seran sancionades amb un penal (Penalty Stroke). Les faltes dintre de l'àrea no intencionales i les faltes intencionales dintre de la zona de 25 iardes (cambres extremes) seran sancionades amb un corner curt (Penalty Corner). En aquesta jugada participen 5 jugadors de l'equip defensor, i els jugadors necessaris de l'equip atacant. Mentre que la cara plana del pal s'utilitza per a poder detenir, passar i copejar la pilota, la utilització de la cara corba del pal està prohibida. L'estic es duu amb la mà esquerra en l'extrem, i la mà dreta en el mig (per a sostenir el pal). La seva tàctica s'assembla a la del futbol, tret que aquí no existeix l'of-side. Perquè un gol sigui vàlid un davanter ha de copejar la pilota dintre de l'àrea (semicercle). La durada del partit és de dos temps de 35 minuts cadascun, controlats per compte regressiu, de manera que quan fos necessari, es pot detenir. Aquesta és altra diferència amb el futbol, esport en el qual el temps segueix corrent si hi ha, per exemple, una lesió. A més, en l'hoquei sobre gespa es poden realitzar tants canvis de jugadors com siguin necessaris, podent un mateix jugador sortir i reingresar. Quan el temps està detingut, només poden sortir jugadors, però no poden ingressar qui els reemplacin. Per altra banda, el penal i el corner curt són les úniques jugades que no es detenen quan conclou el temps de joc. És a dir, encara amb el temps complert, el partit no acaba fins que no s'efectuï el tir de penal, o si fos un corner curt, fins que hagi gol, la bola surti de les cinc iardes que envolten l'àrea, surti dues vegades de l'àrea o es produeixi un nou corner curt (que s'haurà de jugar a iguals condicions que l'anterior). Els jugadors que no realitzen el servei han de mantenir-se cinc iardes per davant o per darrere de la "bocha", i el qual realitza el servei no pot tocar dues vegades seguides la pilota. L'hoquei sobre gespa és una disciplina olímpica. Actualment el campió mundial i olímpic és Alemanya, qui també és primer en el rànquing mundial de països. A més en l'hoquei d'herba hi ha diferents tipus d'estics, que uns són més amples que uns altres ja que s'utilitzen per a diferents posicions com és la de porter, el qual té l'estic més ample, d'aquí va el defensa, el qual té el segon pal més ample, després del mitjà i d'aquí al davanter.

Hoquei sobre gel:

Jugat sobre l'anomenat terreny (el gel) amb un disc de cautxú dur (anomenat "puck") amb l'ajuda de patins amb fulles per al gel. Els jugadors poden controlar el disc usant un bastó llarg amb una làmina corbada en un extrem (Estic), podent copejar el puck amb el peu, excepte per a ficar gol. Si el puck està en l'aire, els jugadors poden tocar el disc amb la mà oberta per a situar-la en el sòl. Normalment es juga amb un porter i cinc jugadors de camp: dos defensors (defenseman), dos ràfecs (right wing i left wing), i un central (center). El porter utilitza equip protector especial i es col·loca enfront de la xarxa, estant-li permès immobilitzar el disc amb les seves mans, bastó, o el cos. Donada la intensitat d'aquest esport, es permeten la substitució de jugadors contínuament durant el joc. Al ser un esport de molt contacte físic, on se succeïxen els xocs entre jugadors (hits o bodi checks), s'ha guanyat la reputació de violent entre el públic en general. Les baralles (fightings) només estan permeses en la NHL: quan dos jugadors decideixen voluntàriament barallar-se, llancen els guants al sòl i els àrbitres actuen de jutges de boxa, detenint la baralla quan un dels dos involucrats toca el gel amb un genoll o quan els àrbitres ho estimin oportú. L'hoquei sobre gel modern ho van inventar en 1853 o en 1860 els soldats anglesos destinats a Canadà. Les regles les van establir els estudiants de la McGill University, en Montreal, Quebec, en 1879, i per a finals de la dècada de 1880 havia ja establerts a Canadà diversos equips o clubs i lligues. Es creu que aquest esport es va jugar per primera vegada en Estats Units en 1893. Al començament del segle XX el joc s'havia estès a Europa. Avui l'hoquei sobre gel es practica en més de 30 països, sobretot en Estats Units, Escandinàvia i l'antiga URSS. És l'esport nacional de Canadà. Joc ple d'accions de gran duresa, l'hoquei sobre gel està considerat com un dels esports més ràpids. Es juga sobre gel natural o artificial en una pista amb unes dimensions estàndard de 61 m per 25,5 m amb els angles rematats. La pista està envoltada per una tanca d'uns 1,22 m d'alt. Dues porteries de 1,22 m d'alt per 1,83 m d'ample estan situades en els extrems de la pista a no més de 4,57 m dels límits de la mateixa. La zona de joc està dividida per dues línies blaves en tres àrees iguals. Una línia vermella divideix la pista per la meitat. La zona més propera a la porteria d'un equip és la zona de defensa, la zona central es diu zona neutral i la zona més allunyada de la porteria és la zona d'atac. La pista té cinc cercles d'enfrontament, cadascun amb un ràdio de 4,6 m, un en el centre i dos en cada zona de defensa.

Un jugador molt destacat de l'esport:

Mike Modano:

Mike Modano és un gran jugador de la NHL, que és la lliga oficial d'America de hoquei sobre gel. Mike Modano, és un gran jugador del equip de Dallas, tot i que ara mateix no està en els seus millors moments de la carrera, per la seva edad, segueixen sent un jugador estimat per l'afició del seu club.

Va neixer al 1970 a Livonia, Michigan. Es tracta del maxim golejador i anotador de tota la historia de entre els jugadors de la NHL nascuts a America.

Amb 18 anys, ja va ser seleccionat, per a jugar a un equip professional de la NHL, va debutar amb el Minnesota al ser elegit al draft.

Ha dut a terme una gran historia, i és un gran jugador que sempre quedarà recordat en les estadístiques de la NHL.

(Degut a que no es un esport molt conegut aquí, la dificultat de trobar mes informacio es mes alta i tota l'informació trobada es angles, i els problemes per a traduirla)

Records:

• Minnesota North Stars/Dallas Stars franchise record for career games played (1320)
• Minnesota North Stars/Dallas Stars franchise record for career goals (528)
• Minnesota North Stars/Dallas Stars franchise record for career assists (755)
• Minnesota North Stars/Dallas Stars franchise record for career points (1283)
• Minnesota North Stars/Dallas Stars franchise record for career playoff games (174)
• Minnesota North Stars/Dallas Stars franchise record for career playoff goals (58)
• Minnesota North Stars/Dallas Stars franchise record for career playoff assists (87)
• Minnesota North Stars/Dallas Stars franchise record for career playoff points (145)
• National Hockey League record for most goals scored by an American-born player (528)
• National Hockey League record for most points by an American-born player (1283)
• National Hockey League record for most points by an American-born player in the playoffs (145)

Partits Internacionals:

Played for the United States in:

• 1988 World Junior Championships
• 1989 World Junior Championships
• 1990 IIHF World Championships
• 1991 World Cup of Hockey (Silver medal)
• 1993 World Championships
• 1996 World Cup of Hockey (Gold medal)
• 1998 Winter Olympics
• 2002 Winter Olympics (Silver medal)
• 2004 World Cup of Hockey
• 2005 World Championships
• 2006 Winter Olympics

També he visitat la seva web: www.mikemodano.com




____________________________________________________________________

BEISBOL

BEISBOL

El beisbol és un esport d'equip practicat a l'aire lliure entre dos equips de nou jugadors cadascun, que es juga amb un bat i una pilota en un camp en què quatre bases assenyalen el recorregut que un jugador atacant ha de fer per marcar una correguda.

Regles del joc:

L'objectiu del joc és aconseguir més carreres que l'equip contrari. Una carrera s'obté quan un batedor completa una volta, havent trepitjat les 4 bases del diamant sense ser eliminat. La durada d'un partit és de 9 innings o entrades. Un inning s'acompleix quan els 2 equips han passat una vegada per l'atac i una per la defensa.

Objectiu del joc: Cada equip ha d'intentar aconseguir el màxim nombre de curses durant el partit. Una cursa s'aconsegueix quan algun corredor passa per sobre les tres bases, fins a la base de meta o casa, d'una en una o d'un sol cop. L'equip defensor ha d'intentar eliminar els jugadors de l'equip atacant perquè no aconsegueixin completar la cursa. Quan n'elimina tres, passa a ser atacant. Cada equip serà atacant i defensor nou vegades durant un partit.

El terreny de joc: El terreny de joc és una superficie a l'aire lliure en què destaquen un camp de gespa en forma de rombe i una zona de terra que l'envolta. HI trobem diferents zones: Camp exterior, Terreny nul, Area de llançament, terreny de falta, les banquetes i les quatre bases.

En la primera part de l'entrada l'equip visitant ataca (pren el torn al bat), i el local defensa (cobrint el terreny de joc). Quan en l'equip atacant queden eliminats (out) 3 jugadors, es canvien les posicions, i l'equip que defensa passa a atacar. Quan un equip ataca, cada jugador anirà a batar segons un ordre preestablert de l'1 al 9, amb l'objectiu de batar el més lluny possible la bola que els llança el pitcher (llançador) contrari per tal d'arribar a alguna base. Quan un equip defensa, cada jugador se situa en el terreny de joc segons la posició que li pertoca, disposat a eliminar els batedors o corredors contraris.

Imatge d'un batedor.

El batedor es converteix en corredor:

1. Batada fora de l'abast de qualsevol defensor, que li permet arribar a alguna de les bases.
2. El pitcher llança 4 'boles'(fora de la zona d'strike) o colpeja el batedor amb un llançament, fet que li dóna dret a avançar fins a la 1a base.

Zona de Strike És l'espai situat sobre la base meta (Home) i, aproximadament, entre les aixelles i la part superior dels genolls del batedor. L'àrbitre canta Strike quan el batedor passa el bat sense tocar la bola. També el canta si no el passa i la bola llançada passa per la zona de strike. L'àrbitre canta 'bola' a tot llançament que no passi per la zona de strike, sempre que el batedor no l'hagi intentat colpejar.

Formes d'eliminar (outs): 7.Strikeout. Quan el llançador aconsegueix 3 strikes sense que el batedor pugui tocar la pilota amb el bat, aquest queda eliminat.

1. Out (eliminació) forçat. Quan un defensor en possessió de la bola trepitja la base a la qual el corredor o batedor està obligat a avançar.
2. Out de fly (eliminació de vol). Tota pilota batada de globus i agafada en l'aire per qualsevol defensor elimina el batedor.
3. Out (eliminació) no forçat. Tot corredor que no està en contacte amb la base que li pertoca i és tocat amb la bola per un defensor queda eliminat.

Safe (corredor salvat):

Al contrari, sempre que el corredor arribi o torni a la seva base abans que el toqui el defensor amb la bola, es mantindrà en joc.

Seqüència del moviment que fa el pitcher

Un catcher durant el joc.

Vocabulari:

• Home Plate. Base meta (zona de batar).
• Bases. Coixinets situats en els angles del camp interior (1a, 2a, 3a).
• Pitcher. Llançador, defensa que llança la bola al batedor.
• Catcher. Receptor, director del joc defensiu de l'equip.
• Infielder. Defensor del camp interior (1B, 2B, 3B, SS).
• Outfielder. Defensor del camp exterior (LF, CF, RF).
• Strike. Llançament dins la zona de batar, o batada fallida.
• Bola. Llançament fora de la zona de batar.
• Strikeout. Batedor eliminat per strikes.
• Out. Atacant (batedor o corredor) eliminat.
• Safe. Atacant salvat.
• Error. Errada d'un defensor.
• Fair Ball. Batada bona, dins les línies del terreny vàlid.
• Foul Ball. Batada dolenta, fora de les línies del terreny vàlid.
• Rolling. Batada per terra.
• Fly. Globus, batada enlaire.
• Toc. Batada suau que deixa la bola morta a terra.
• Hit. Batada que permet arribar a una de les bases (sense error de la defensa).
• Homerun. Batada més enllà del límit del terreny, fet que permet recórrer les 4 bases.
• Carrera. Anotació dels atacants.
• Play (play ball). Inici o represa del joc.
• Time (time out). Suspensió temporal del joc, temps mort.
• Umpire. Àrbitre.
• Inning. Entrada, cada una de les 9 parts que conformen un partit.

Orígens:

Hi ha evidències que s'han practicat jocs amb un pal i una bola des dels primers albors de la civilització. Cultures antigues, a Pèrsia, Egipte i Grècia, van practicar jocs amb un pal i una bola per divertir-se i com a part de certes cerimònies. Jocs d'aquest tipus es van estendre durant l'Edat Mitjana per tot Europa i es van fer populars en variades formes. Els europeus van introduir jocs semblants a les seves colònies d'Amèrica cap al segle XV. Tanmateix, van ser considerats com jocs infantils fins al segle XVI.

Hi ha, malgrat la versió popular de l'origen del beisbol creat per Doubleday, nombroses referències als termes "baseball" i "bat-and-ball" es troben en documents dels primers anys del segle XVIII. [1] L'origen del beisbol en realitat hauria de ser definit com l'evolució del beisbol, doncs amb base en el que els historiadors del joc han vingut trobant, és una derivació del joc "stool ball" que data des de l'Edat Mitjana i, al seu torn, el "stool ball "prové de jocs rituals practicats en el món antic. La primera referència del terme "base ball" es dóna en 1744 poc menys de 100 anys abans que Abner Doubleday suposadament ho inventés a Cooperswton, Nova York el 1839.

En 1744 sorgeix a Anglaterra la primera evidència impresa del joc 'Base Ball' que va ser publicada en un llibre de passatemps infantils. Entre aquest any i 1796 sorgeixen diverses referències més sobre baseball a Europa donant compte d'un joc de petites dimensions jugat per nens i nenes. En 1796 es publiquen a Alemanya les primeres regles de "base ball" el que dóna compte de que, probablement, en aquest país ja es practicava el joc.

Beisbol a Catalunya:

A Catalunya fou introduït el 1923 pel periodista Agustí Peris de Vargas, que l'importà de Cuba i en fou el primer jugador i entrenador. Els primers clubs sorgiren a Barcelona, entre ells el Català BBC, la Sociedad Hispano-Americana de Base-Ball, el Canadenc (format pels empleats de l'empresa la Canadenca), l'Universitari i el Futbol Club Barcelona. El 1940 aparegueren l'Hèrcules de les Corts, el RCD Espanyol i el 1951 el Pops de Lloret de Mar. El 1945 fou disputat el primer campionat d'Espanya que fou guanyat per l'Espanyol de Barcelona, derrotant a la final l'Amèrica de Madrid. A partir dels anys 50, l'esport s'estengué per diferents localitats catalanes, destacant Cornellà, Viladecans, Gavà i Sabadell.

El Club Beisbol Viladecans va ser un dels pocs clubs de beisbol que va sobreviure els difícils anys de la fi de l'època daurada d'aquest esport a Espanya a la vora de 1970. Amb la introducció de canals múltiples a la televisió l'augment massiu de l'interès del públic en la Primera Divisió de la lliga espanyola de futbol va eclipsar altres esports d'equip. Com a conseqüència molts clubs de beisbol catalans no varen poder competir i varen desaparèixer. El CB Viladecans es convertí durant els anys 80 i 90 en el club més destacat de l'estat, pràcticament imbatible i amb un rècord de títols consecutius difícil d'igualar.

Competicions:

• Major League Baseball
• Copa d'Europa de Beisbol
• Recopa d'Europa de Beisbol
• Copa de la CEB
• Lliga espanyola de beisbol

La competició més important es la MLB (Major League Baseball) que és on juguen els millors jugadors d'aquest esport, es tractaría d'una NBA de Beisbol.


Un jugador important d'aquest esport:

Alex Rodrígruez:

Alexander Emmanuel "Alex" Rodríguez Navarro (nascut el 27 de juliol de 1975 a Nova York, Estats Units), apodado A-Rod, és un jugador dominicà-nord-americà de les Grans Lligues de Beisbol, reconegut per molts cronistes esportius i fanàtics de l'esport com el millor jugador.En la Temporada passada (2007-2008) era el tercera base titular dels Yankees de Nova York, després d'haver estat shortstop dels Texas Rangers i Seattle Mariners. Recentment, ha signat el contracte més valuós en la història de les Grans Lligues. El contracte, de deu anys, està estimat a $275 milions amb l'oportunitat de guanyar $30 milions més si sobrepassa les plusmarcas establertes en el. Des de 1996 (la seva primera temporada completa) fins al 2006 ha estat capdavanter de les Grans Lligues en jonrones (HR), carreres anotades, carreres impulsades (RBI), bases totals i hits d'extra base. De tots els jugadors que han arribat a l'edat de 30 anys, ell està en el primer lloc en home runs i carreres anotades, segon en bases totals i hits d'extra base, tercer en RBI i quart en hits. En aquest punt de la seva carrera, Rodríguez tenia més HR, RBI, carreres anotades i hits que els líders de tots els temps Hank Aaron (HR i RBI), Rickey Henderson (carreres anotades) i Pete Rose (hits) tenien abans dels seus natalicis nombre 30. Freqüentment ha estat cridat el millor jugador actual de beisbol. Rodríguez també és conegut per haver signat un dels contractes més grans en el negoci dels esports; 252 milions de dòlars durant deu anys.

Palmarés:

1996 AL Título de Bateo 1996 AL Líder en Anotadas 1996 AL Líder en Dobles 1996 AL Líder en Total de Bases 1998 AL Líder en Hits

2001 AL Título de Jonrones 2001 AL Líder en Anotadas 2001 AL Líder en Total de Bases 2001 AL Líder en Extra Bases 2002 AL Título de Jonrones 2002 AL Título de Impulsadas 2002 AL Líder en Total de Bases 2003 AL Título de Jonrones 2003 AL Líder en Slugging 2003 AL Líder en Anotadas

2005 AL Título de Jonrones 2005 AL Líder en Slugging 2005 AL Líder en OPS 2005 AL Líder en Anotadas 2007 AL Líder En Jonrones

____________________________________________________________________